A CARA O CREU, LA PRIMERA LLIÇÓ GRATIS

Tots els caps de setmana solien reunir-se el grup d’amics en un bar que regentava un d’ells y entre ells es trobava el meu pare.

El grup era bastant nombrós, i gaudien de la companya dels uns dels altres, on es parlava de com havia anat la setmana, en treball, deien acudits i es feien bromes, sempre amistoses amb la fi d’animar als demès.

Encara que tothom es portava la mar de bé, no compartien els mateixos gustos ni per la música, ni pel ball, llavors es dividien en grups mes petits i s’anaven al lloc escollit.

Una d’aquelles tardes el seu amic y ell, van partir fins a una discoteca molt freqüent per ells i en que es sentien molt agust.

Van pagar l’entrada i van començar a fer la roda de reconeixement saludant a les persones conegudes i fixant-se en les noves, i així va ser com es va fixar en la meva mare.

Ella anava acompanyada de una amiga, es movia per tot el recinte. Això va captar la tensió del meu pare i va pensar que eren noves en aquell local, i va sentir curiositat per a conèixer-les.

Dirigint-se al seu amic li va dir:

P) t’has fixa’t en aquelles dos?

R)si, ja m’havia fixat en elles

P) llavors anem a anem a conèixer-les

Es van dirigir cap a elles i mentre s’anaven acostant, el meu pare va sentir que la noia morena li agradava. Vestida amb pantalons negres, botes de tacó alt y una camiseta de color rosa que posava una frase en anglès que deia: Instructora de sexe” “Primera lliçó gratis” encara que això no li deia res, perquè no hi sabia anglès.

A ell el que li va cridar va ser la seva cara i el seu cabell negre, tupido i brillant ¡no l’havia vist mai!, el tall el portava de noi, curt quedant-se al descobert els bells trets de la cara, a on es veia amb claretat els ulls marrons clars, els llavis i aquell nas xat que li donava aquella identitat pròpia.

La seva amiga estava al costat, era rossa amb una melena solta però físicament a ell li semblava poc agraciada. En veritat, si estava avant d’elles, era per la morena.

P) Hola!, va ser la primera paraula en un acte que va presentar al seu amic i a ell mateix. Va ser el començament d’una conversació, en la que intentaven ser simpàtics.

Transcorria el temps i la conversació fins que de repent van deixar d’escoltar-se les cançons i musiques mogudes, donant pas a les cançons i a les musiques romàntiques.

P) Vaja tenim un problema va començar el meu pare.

P) qui balla amb qui?

Llavors agafant una moneda d’un duro de la butxaca i dirigint-se al seu amic li va dir:

P) tu que vols cara o creu?

R) el va mirar estranyat i li va dir que creu.

P) D’acord, llavors si surt creu tu balles amb la morena i si surt cara ho faig jo.

Va tirar la moneda al aire desitjant que si no sortia el que ell volia, caigués de cantó i així al menys no tindria que ballar amb l’amiga, i tampoc tenia que veure com el seu amic s’emportava la noia que li agradava.

Va tenir sort i va guanyar; allí estava la moneda mostrant la seva cara al mateix temps que un somriure li sortia de la seva.

Va agarrar a la meva mare de la ma i sen van dirigir fins a la pista de ball deixant al seu amic res content amb l’altre noia.

Van ballar vent junys durant tot el temps sin cansar-se en un del altre, sentin-se agust i feliços i donant pas a una relació que ja dura 26 anys en la que cada dia es mostren el respecte i afectivitat, donant-nos els seus fills el millor de cadascun.

FI

Kevin Muñoz Gómez

PERSONAJES	LOCALIZACIONES	DOCUMENTOS	VESTUARIO	OBJETOS	ESTRUCTURA	DATACIÓN
Grupo de amigos	Bar	Música disco	Camiseta de ella	Moneda	Un bar donde se ven un grupo de amigos	Segunda generación, hace 26 años
Él	Discoteca				Dos de ellos deciden ir por su cuenta
amigo					En una discoteca conocen a unas chicas
Ella					A los dos le gusta la misma
amiga					Se lo juegan a cara o cruz
					El prota se queda con la chica y bailan lentas
					Hoy son los padres del narrador

Observaciones: el ambiente del bar y la escena de la discoteca puede ser un buen retrato de generación. El tema de la moneda es interesante para introducir el azar en las relaciones. ¿Qué hubiera pasado si hubiera salido cruz?