La primera vegada que els meus àvis es van veure va ser al metro.La meva àvia agafava el metro cada dia perque tenia que anar a treballar, però va canbiar de treball i el va deixar de veure. Al cap d'un temps van arrivar les festes de Santa Eulàlia i un amic dels dos els va presentar i s'en va adonar que era el mateix noi que el del metro. El noi va treure a ballar a la meva àvia durant un temps i es van fer amics. A l'estiu, el mateix noi que els va presentar acompanyava cada dia del treball fins a casa a la meva àvia. A l'estiu, les dones es posaven al carrer assegudes amb cadires, i una d'aquelles dones era la mare del meu avi. Com que la dona veia al noi que acompanyava a la meva àvia cada dia, li va dir al meu avi que ella no li convenia perque s'enanava anb un altre.
Un dia que la meva àvia va sortir avans del treball sola, es va trobar amb el meu avi, i parlant la meva àvia li va dir que ella i 3 amigues mes anàven al cinema i ell va dir que s'ho pensaria. Al diumenge seguent va dir que sí amb el cap, perque la seva mare el vigilava. Van anar al cinema, peró sempre tenia compte que no el veiés el seu pare, que era l'acomodador d'aquell cinema.
Així van passar 3 anys fins que van tormar les festes de Santa Eulàlia i la meva àvia el va veure. Quan anava cap a ell, un altre noi li va dimanar ballar, i mentre ballaven es van creuar i es van saludar. Quan va acabar el ball i la meva àvia s'en anava, el meu avi li va demanar de ballar. Mentre ballaven li va preguntar a la meva àvia si demà aniria a ballar a la carpa i va dir que si.
Van estar sortit de nuvis durant un mes, la mare de la meva àvia s'en va adonar i li va dir que volia parlar amb ell. El 14 de juliol de 1955 va anar a parlar amb el pare i es van fer nuvis. Van estar 7 anys sortint i el 21 de juliol de 1962 es van casar. Quan estaven firmant el llibre del matrimoni al sacristià la meva vesàvia paterna li va dir a la materna: "Señora Juana, por fin me han quitado ustedes a mi hijo" i la meva vesàvia li va contestar: "Usted no ha perdido un hijo, han ganado una hija". No era el primer cop que li deia a la meva vesàvia que es tenien que separar.
La 1ª vegada, com que la meva àvia s'en va anar a Sabadell, va dir que es tenien que separar perque no era just pel seu fill que es tinguès que anar nomè per ella.
La 2ª vegada va dir que el meu avi era un jugador de cartes (cosa que era mentira), i que si es casava, que no li diguessin que no li havia avisat.
Mes tard la meva àvia va tenir el primer fill i quan va nèixer, la meva àvia li va dir a la seva mare: (Es bonic el xiquet) i la meva vesàvia paterna va dir amb menyspreny : (¡Pero si se parece a un mono!) Mes tard va tenir bessons i quan van nèixer ella va agafar una ràpidament i se la va quedar com una de les seves preferides. L'altre (que es la meva mare) se la va quedar com madrina la germana de la meva àvia. Mès tard va nèixer el quart, va dir que era preciós, i s'el va quedar com en altre prefeit d'ella.
Va passar el temps i el pare del meu avi s'en va morir. Va anar al cementeri i al tornar va entrebancar, es va caure, i es va trencar el braç, i li va pedir al germà del meu avi que li diguès a la meva àvia que si podia anar a netejar el seu pis. Quan va acabar de netejar-lo la meva vesàvia va trucar per la nit a la meva àvia i li va acusar de robar 9000 pesetes d'un sobre que tenia i la meva àvia li va dir: "Lo único que le he quitado ha sido la mierda y ya se pude ahogar en ella que ya no voy mas a limpiarle"
Als 15 dies van venir les festes de la Mercè i van anar a buscar a l'estació de tren la meva vesàvia que venia de València per passar uns dies aquí. L'altre vesàvia es va tornar a quedar en casa de la meva àvia perque encara estava malament del braç. El meu oncle va arribar a casa de treballar amb la paga i la va deixar al moble. Quan la meva àvia s'en va adonar ho va agafar i ho va deixar damunt la nevera. La meva vesàvia materna estava buscant unes pastilles que es tenia que pendre i l'altre vesàvia li va dir que per que estava amagant la paga del meu oncle. La meva àvia ho va escoltar tot i va anar a veure que passava. Ella seguia dient que estava robant i, desprès de discutir, la va treure de casa. Al dia seguent va venir el seu fill (el germà del meu avi) per parlar amb la meva àvia sobre el que havia passat. Ella li va explicar el que va passar, pero ell deia que mentia i va aixecar el braç per pegar-li, peró el meu avi passava i el va parar. Van seguir discutint fins que es van anar. Des de l'any 1974, ja fa 35 anys, no ha anat a casa de la meva vesàvia per haver fet el que va fer. I ara, el pis es seu.
Cristian Clemente
| PERSONAJES | LOCALIZACIONES | DOCUMENTOS | VESTUARIO | OBJETOS | ESTRUCTURA | DATACIÓN |
| Abuela | metro | | | | Se conocen en el metro | Novios oficiales 1955 |
| Abuelo | Lugar de trabajo | | | | Los presentas en las fiestas | Boda 1962 |
| Amigo que los presenta | Fiestas de Santa Eulalia | | | | Se ven en el cine | |
| Padre de ella acomodador del cine | Calle con mujeres sentadas | | | | Vuelven a verse en las fiestas | |
| Padres respectivos | cine | | | | Permiso de los padres | |
| | | | | | Conflicto familiar | |
No hay comentarios:
Publicar un comentario