Era un noi que es deia alex que sempre es trobaba molt sol, l'agradava paseitjar per el parc que hi havia al costat de la seva casa i el mutiu d'aquests passeijs era una noia que solia acudir al parc a la mateixa hora que ell el no s'atrebia a dir-li res i cada dia la mirava disimuladament.Una vegada quant la noia i passava per devant d'ell li va preguntar l'hora i la noia amablement li va dir que no i tenia rellotge pero si li regalava un l'aceptaria, aixo era una broma pero alex va pensar que si li regalava el rellotge podria parlar amb ella una vegada mes.Al següent dia va baixar com sempre al parc per donar-li el rellotge pero la noia no es trobaba al parc i aixi durant dues setmanes i li va preguntar-hi a un vei si sabia on hi vivia aquella noia, el vei li va dir que la noia era veina del barri pero es va posar-hi molt enferma i no sabia si encara estaria a l'hospital de la ciutat. Alex va agafar l'autobus i es va anar a l'hospital per preguntar-hi per ella i que li donesin informació es va enterar de que la noia que encara no sabia com es deia li van trasladar a madrid per que la seva operacio no es podia fer en el seu poble. Alex no hi estaba dispost a oblidar a aquella noia i encara li volia regalar aquell rellotge aixi que es va anar a madrid.
Alex hi tenia 18 anys li va explicar als seus pares aquesta historia i els li van donar-hi diners per el viatge.Al arribar-hi a Madrid va buscar per tots el hospitals explicant que hi havia una noia que hi habia siguda traslladada de barcelona pero una operacio pero no sabia qui era ni com es deia finalment en un hospital del centre hi havia una pacient amb aquell cas Alex s'en va ficar de valor hi va anar a visitarla. Cuant va entrar a la habitació hi havia una noia dormida es va acostar amb ella i es va percatar que i era la noia a la que ell buscava ma mirar el seu nom en un informe que hi havia al costat de la cama, es deia Pilar li va escribir una nota:Pilar soc el noi del parc i aqui et deixo el rellotge que em vas pedir per que la proxima vegada em puguis dir la hora.
Dugues semanas despres Alex estava sentat en un banc del parc despistat amb el periodic hi va escoltar una veu que deia:Son dos quarts de deu, Alex va aixecar el cap i va veure a Pilar amb una sonrire d'orella a orella.Varios mesos despres ara el regal no hi era un rellotge era una anell, es van casar per estar junt per sempre.
Andreas Artacho Pérez
PERSONAJES | LOCALIZACIONES | DOCUMENTOS | VESTUARIO | OBJETOS | ESTRUCTURA | DATACIÓN |
Alex, 18 años | Parque | | | Reloj | Se enamora en el parque y le pide la hora a ella que no tiene | actual |
Pilar | Hospital de Barcelona | | | | Le regala un reloj pero no la encuentra | |
Padres de él | Trallecto | | | | La busca y la encuentra en un hospital de Madrid | |
vecino | Hospital de Madrid | | | | Le deja el reloj y se marcha | |
| | | | | Ella lo busca en el parque y le da la hora con el reloj que le ha regalado | |
| | | | | Se casan | |
Observaciones: El motivo del reloj es muy sugerente. La ausencia y el hospital son buenos motivos de intriga y la búsqueda es un buen motivo narrativo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario