El que jo vaig a narrar ara es una historia de una mare i el seu fill, no puc dir que sigui una historia amb un final feliç per el fill pero pot ser que per la mare si que ho sigui. Aquesta historia tracta sobre la meva avia i el meu pare. La meva avia sempre va ser una dona molt estricta amb tots els seus fills, pero sobretot amb el meu pare ja que era el major de tots els fills que va tenir, la meva avia vivia a Milagro es un poble on va creixer el meu pare i tots els seus germans. El meu pare mai va ser un noi conflictiu, sempre va ayudar a la meva avia en tot, tenint en compte la situacio en la que estaven cap dels seus fills no tindria que ser conflictius, en el pas dels anys ells van creixer amb la millor de les educacions que la meva avia va permitir donar-los, en el cas del meu pare va acabant sent enginyer electric, amb el pas dels anys el meu pare va coneixer a la meva mare, es van casar i van tenir dues filles: la meva germana i jo.
La historia de la meva avia es molt mes compicada. Ella va ser una noia tranquila que obeia als seus pares, que en aquest cas els seus pares eren molt religiosos. La meva avia va tenir sis germans tres germanes i tres germans amb ella en total eren set. La historia dels seus germans es complicada, cadascun va tomar el cami adequat i es van anar allunyat de la familia i de ells. Dos dels seus germans es van anar a viure cap a Estats Units i els de mes es van quedar amb ella a Milagro. Amb el pas dels anys la meva avia va coneixer al meu avi , ell li va proporcionar una casa molt gran on ella i dos dels seus germans es van traslladar, van viure alli tota la vida. La vida de la meva avia va ser una cosa complicada, ella es va dedicar a criar als seus fills i a mantenir fe en Deu pases el que pases. Al llarg dels anys va veure com creixia els seus fills i com s'anaven allunyat de ella. El meu pare va marxar del Equador per venir cap a Espanya amb l'esperança de que aquí pogues guanyar diners per anar algun dia a viure a l'Equador i comprar una casa. La meva avia es va oferir en cuidar-nos mentre ell estava fora, ella ens va criar i ens va educar tal com havia fet amb el seus altres fills, ens va criar com a filles seves. La vida de la meva avia es va anar desgastant amb el pas dels anys, a l'any 2006 la seva germana petita, es deia Violeta, va morir de cancer, aixo va ser molt dur per a tots els seus germans i mes per a la meva avia, que va viure tota la seva vida amb ella. A l'any 2007 el seu germà gran, que es deia Miguel, va morir de un altre cancer, tambe va ser molt dur per a la meva avia ja que tambe havia viscut amb ell tota la seva vida. Aquest fets van fer que la meva avia es dediques exclusivament en la seva fe en Deu, ella era de una religió meravellosa, la seva religió era la de “TESTIGOS DE JEHOVA”. Amb aquesta religió va aprendre a ser una dona allegre, divertida, ella va poder relaxar-se, ella va compartir tot amb aquesta religió tant que va desgatar-la mes de que ella es pensava.
A l'any 2008 jo hi vaig anar a l'Equador de vacances i vaig poder comprovar com els anys la havien consumit i de com una malaltia la estava matant, aquesta malalatia era el cancer, pero ella no ho va saber fins que era tant tard que no tenia solució. Quan el meu pare va enterar-se de que ella tenia cancer va fer tot el posible, desde aquí, que es podia fer, es va sotmetre a la quimioterapia que no li va servir per res ja que aixo li va fer mes mal encara, despres de un any fent quimioterapia van descobrir que el seu cancer estava molt avançart o era imposble de curar. La meva avia es va caure dolenta el dimecres cinc d'agost del 2009, el meu pare estava deseperat, no savia que fer i va tenir que comprar un passatge a l'equador uregentment per al tretze de agost del 2009. La meva avia va dir-li les seves ultimes paraules per telefon, li va dir que l'estimava i que cuides de nosaltres , que estava orgullós de ell, al seguent dia, el dia 10/08/09 va morir a la seva casa amb la seva familia i els seus fills excepte el meu pare. Mai van poder donar-se aquell abraç de despedida, mai van poder mirar-se als ulls i dir-se-ho tot amb una sola mirada, mai va poder acomiadar-se de ella dient-li que l'estimava. El meu pare va arrivar a l'Equador el 13 de agost per anar al seu enterrament.
Jo no vaig poder acomiadar-me de ella, perque no volia parlar amb nosaltres ni vaig poder veure com l'enterraben se que ella estara be, pero el seu record vivira per sempre en mi i en el resta de la nostra familia en especial del meu pare
Karen Solórzano
| PERSONAJES | LOCALIZACIONES | DOCUMENTOS | VESTUARIO | OBJETOS | ESTRUCTURA | DATACIÓN |
| Madre | Ecuador | Fotos de la abuela | | | Madre estricta. Más con el mayor, el protagonista que colabora y ayuda | Tercera y segunda generación |
| hijo | Milagro | Fotos del padre | | | Todos tienen buena educación, él se hace ingeniero eléctrico, se casa, tiene dos hijos. | |
| Familia de la madre | EE.UU. | | | | Los hijos se alejan. Él marcha a otro país y madre cuida a sus hijos | |
| hermanos | Casa de la abuela | | | | Mueren los hermanos de la madre que es muy religiosa | |
| | Casa del hijo en Barcelona | | | | La madre se pone enferma, el hijo la ayuda desde España. | |
| | | | | | La madre muere pero el hijo no llega a tiempo a Ecuador. Se despiden por teléfono. | |
No hay comentarios:
Publicar un comentario